Volumen 14 - carta nº 62

De ANTONIO RUBIÓ Y LLUCH
A MARCELINO MENÉNDEZ PELAYO

Sant Boy del Llobregat, 7 setembre 1896

Al amat Micer Marcelí
Menendez y Pelayo, habitador en
la ciutat de Sent Ander
                                   salut e gracia

Molt car amich: Per ço com sabem quen haurets pler, vos certifficam que nostra amada companyona, nostres fills e nos, som ben sans e en bona disposicio de nostres persones, Deus merce, pregantvos que de la vostra sanitat nos certifiquets sovin per vostres letres, car axi matex naurem assenyalat pler.

Sapiats que nos, la merce de Deus, complit hauem no fa gayres jorns nostre viatje á Grecia e Italia, venturosament e salva. E jatsia que segons juhi dels metges no eram fora de tot periyll del nostre accident dels ulls, confiants en Deus nos me terem en cami, e en aquesta confiança lo duguerem a cap, ab creximent de be e donor.

E de les marauelles que vist hauem molt nos caldria recitar si temps haguessem e complerta sanitat dels ulls. Mas nos metem entre aquelles en primer loch lo Castell de Cetines qui es la pus richa joya qui al mon sia e tal que enuides tots los Reys de chrestians lo porien fer semblant. E apres tambe hauem vist lo fort castell de la Liuadia, hont dehien papers antichs que fo lo cap de Monsenyer Sant Jordi qui era notable reliquia. E nos desitjauem hauerlo vist, senyaladament per dues rahons. La primera per tal com molt lo cobejaren alguns Reys passats Darago; la segona perque lo dit Sant ha estat sempre bo e astruch a lo nostre glorios casal Darago. Mas jatsia la nostra diligencia fos gran, e molt singular la deuocio que nos hauem per lo dit Sant, no poguerem trobar la sua benauenturada reliquia, de que haguerem desplaer molt gran.

E nos vahents aço endreçam nostre viatje á la ciutat Destiues hon fo nat aquell gran capita a qui apellauen Epaminondes. E sapiats que los poblats en lo ducam de Athenes parlen encara lo bon greguesch, qui es lengua sotil e molt polida e tal que hom creu oir cants daucels e musica de paradis. Mas nos vos escriuim en la lengua dels conqueridors, car som informats que la entenets mills que lo nouell greguesch.

E encara volem vos recitar de la nostra anada a la muntanya del Parnas, qui es alta axi com los Pirineus, e jatsia fossem a mig juliol trobam son crim cobert de neu que talment paria marbre dun mont que en aquelles partides anomenen lo Penteli. E en la antiguitat habitauen aquella muntanya unes deeses qui comunicauen giny e art de inspiracio pera metre en rims los pensaments.

E sapiats, car amich, que deturantnos á Castri, per altre nom Delphos, hon diuen que fó en temps passats la sibyla duna falsa y dola qui pronusticaua les coses futures, feta collacio, anamnosen a delitar a una font molt fresquiuola e coberta de verdor que los naturals apellan Castalia, e aytant de temps fom la, embadalits per la bellea del loch, que hom veya ja les steles del cel.

Queus dire? Que per curtes jornades hauem recorregut tota la Grecia ferma desde la Sola, que avuy diuen, tambe Amphyssa, fins á Negrepont. E en lo golf de Corent enfortis molt la mar, tant que prouocaua a ostech e a vomit, mas nos la merce de Deus, no soffrim del mal de la mar, si be suauem com si fossem en un bany.

De moltes altres coses que podriam vos recitar non vos entenem pus a escriure, com aquesta letra sia ja assats longa.

Manatsme, car amich, ço queus placia, e si res volets daquestes partides scriuitsnosen car nos ho complirem de bon cor. La Sancta Trinitat sia tots temps guarda vostra eus faça prosperar segons nos desijam.

Scrita en la vila de Sant Boy del Llobregat, dilluns, ora de mig jorn, a VII dies de setembre del any M.D.CCCXCVI.

Antoni Rubió

P.D. Me olvidaba decirte que recibí y te agradecí muchísimo, el tomo VI de tu Antologia Lirica castellana. Hay allí lectura para entretenerme muchos dias.